Digues, quines són
Les teues esperances?
Com hem après a viure
En tantes batalles?
Què és el que encara ens mou
A seguir endavant avui?
Quan fa que vivim
En les seues gàbies?
Trobem a faltar
El que més estimàvem
En un bocí de cel
Un tros de nosaltres
I tot el que hem patit
Ens ha fet més fràgils
Però la nostra victòria
és un somriure als llavis
I encara que el dolor
No ens ha fet més forts
Hem après a ballar
Amb les nostres pors
Mullar-nos amb la pluja
Camuflar-nos en la foscor
Cuidar de la flama
Que ens habita cor
Quan em dius
Que tot anirà bé
Que hem nascut per lluitar
Fins l'últim alè
Quan em dius
Que mai defallirem
Que hem nascut per lluitar
Fins l'últim alè
Digues, què vam perdre
En les lluites d'ahir?
Què ens van ensenyar?
I per què vam seguir?
Què és el que et preocupa
I et deixa callada avui?
Quin ocells prohibits
Fem volar a les nits?
I encara que el dolor
No ens ha fet més forts
Hem après a ballar
Amb les nostres pors
Mullar-nos amb la pluja
Camuflar-nos en la foscor
Cuidar de la flama
Que ens habita cor
Quan em dius
Que tot anirà bé
Que hem nascut per lluitar
Fins l'últim alè
Quan em dius
Que mai defallirem
Que hem nascut per lluitar
Fins l'últim alè
I amb un fil de veu
Cantem cançons d'ahir
Les antigues promeses
Que mai vam complir
La brisa a les cares
Els llavis tallats
Versos que flueixen
Com batecs suaus
I tanque els ulls
I pense en tot el que hem viscut
El que ens queda per fer
Tot el que hem cregut
Un somriure nu
Un instant de pau
Alliberar-nos juntes
Amb un crit brutal