Socunbohemio - Conte de Primavera Lyrics

No sé què faria sense el meu jardí
Amb ses plantes i es sol que ve pel matí
De vegades sento que el conec molt bé
Però després m'adono que no sé res d'ell

M'agrada llegir-lo i que em llegeixi ell
Que em busqui les voltes, les meves arrels
Sento que potser ell és meu únic amic
Però quan ve l'hivern ja no és tan divertit

I ara que fa temps que no ve ningú
Que s'hivern és fosc quan no sé de tu
Sento que la nit és dolça de tu
Però la pell no hi és, és buida de tu

No sé que faria sense el meu jardí
Ses plantetes i ses flors que porto a dins
Es tomàquets, ses taronges són tots teus
Jo et convido els diumenges però mai vens

M'enredo les branques quan no sóc amb ell
Em cauen les fulles quan arriba el fred
Tinc ses punxes d'es meu cactus per sa pell
I si em toquen ells es punxen, però jo amb ells

I ara que fa temps que no ve ningú
Que s'hivern és fosc quan no sé de tu
Sento que la nit és dolça de tu
Però la pell no hi és, és buida de tu