És la història d'un vell home
Que en el seu temps fou pastor
Del poble que l'ha vist néixer
Entre oliveres i valors
És la història d'un altre home
Que li van matar el bestiar
Li van donar un uniforme
Un nou calendari i un tros de pa
Qui sap què fou d'aquell pastor
Que ara jau sense bastó?
Què fou de la gent del seu poble
I dels camps que ja no hi són?
Van robar els sabers, la terra
I els van convertir en jornalers
I és quan plou que encara plora
Recordant la nit i el fred
La misèria d'un sembrat
Que no alimenta tots igual
La tragèdia de la fam
Quan la terra don menjar
És la vida d'un altre home
Que el van obligar a marxar
D'allà on els arbres li parlen
Del seu passat més llunyà
El van treure de la misèria
En la mateixa que el van enfonsar
I li van obrir les portes
D'un passadís molt ben pintat
Amb llums i cadires calentes
I un futur assegurat
I ara jau mirant a terra
Sense bastó ni bestiar
Obre els ulls i recorda
La dona que més va estimar
Mare dels fills que donà a la vida
Mare i pagesa que morí cantant
Potser abans érem pobres
No ho teníem tot, és clar
A l'hivern es menja bròquil
I a l'estiu se sega el blat
La tempesta ens avisa
Del cereal que hi haurà
Ens van prendre el que sabíem
I els que ho saben, savis moriran
Qui recull el seu sembrat?
Qui recull els seus refranys?
Qui recull el seu sembrat?
Que els nostres fills ja no saben
Com fer créixer el seu menjar
Com s'arriba al sacrifici
Com s'afronten les veritats
Amor meu, que ens han comprat la terra
I no l'hem sabut defensar
I ara la venen per peces
Com si fos un tros de pa
Amor meu, teu, de la vida
Mai és tard per recordar
Que la terra no es pot vendre
La terra no es pot comprar
Es pot cuidar i abandonar
Tal com la humanitat