Ja perdut el temps guanyant intents de temps en temps
Han sortit les llunes que en el dia intueixen les nits evidents
Ja guanyat el temps perdent el temps entre els intents
Han dormit els sols i ja fa temps que hauríem d'estar desperts
Dia i nit s'angoixa el temps que es perd guanyant els anys
No es fa tova la vivència d'aprendre sempre a cops de pal
No oblidarem l'essència primària que ens fa ser animals
La pedra que ens entrebanca la tenim entre les mans
La llancem amb la mirada i la perdonem trepitjant endavant
Som l'equació inexacta que s'equilibra entre catarsi i relativitat
Només espero, amic meu, que l'estima succeeixi en l'equació de cada instant
Que els despertars siguin noves llibertats
I el "bona nit" sigui l'acompanyament al pur estat
Ja passat el temps es veu el temps, passat calmat
Ara dormo sense culpa i em desperto de veritat
Dures són les paraules perquè dura és l'experiència d'assumir que ha estat així
Però no són les paraules les que expliquen la subtil de cada intent
No pretenc més fronteres en aquest món tan esquerdat
Però el temps ens guanya savi per mostrar-nos el camí que hem esgotat