Ha arribat una carta marcada
Des del front de la ciutat de l'esperança
Tremolen les mans de la mare que l'obre
Entre les llums i les ombres d'una espelma que afona
La carta parla d'una cançó de matinada
D'un sol que entra a les cases i es cola entre els forats
Que han deixat les bales, una cançó de metralla
La defensa de l'amor i el record d'una mare
Escriu lletres aterrades
De ferides i paisatges que han superat reclames
De germans que s'acullen i es parlen
On passa la humanitat per davant de qualsevol frontera o sexe
Si no torno, mare, aquesta lluita és per la vida
Busca la casa verda crivellada
Allà hi trobaràs el meu nom escrit en sang
On he estat estimant-te
Encara sona la cançó llibertària d'un amic
Que canta el que aquí ens passa
Canta cançons de metralla
Cançons de metralla
Mare, fa dies que el cafè se'ns ha acabat
I hem descobert que la vida és bonica igual
Mare, sincerament, com el teu cafè
No n'he provat cap més
Mare, estic -estem- bé
Acollint humans com naltros que lluiten un món millor
Afrontant la mort del llop
Banderes negres a l'horitzó!
I en aquesta guerra imposada, mare
Estic preparada per defensar l'amor
Encara que la batalla no entén d'enyorances
Et trobaré a faltar
La teva filla, des de l'esquerda d'un món per fer
La teva filla, des de l'esquerda d'un món valent
A primera línia de Kobane
Narin