Sóc un home malvat, dolent de mena
Un assassí ferotge I despietat
Amb premeditació I per l'esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo (cruix, cruix)
Sota el meu peu (cruix, cruix, cruix)
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d'orfes I vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial I alhora un virtuós, un artista
Mai no m'enxamparan, no em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius
No deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix (cruix, cruix)
Provoca un benestar (cruix, cruix, cruix)
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d'haixix afgà
No el coneixia de res, era només un escarbat
Que no m'havia fet cap altre mal que un xic de fàstic
I malgrat tot això l'he deixat sec sense pietat
No tinc remordiments, he viscut un moment fantàstic
Mai no improviso, ¿com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el momento de l'escarbaticidi
A redossa de la negra nit quan
Tothom és al llit, dormint
L'enllamineixo (cruix, cruix)
Amb molletes de pa (cruix, cruix, cruix)
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas I li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire
Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu
42 de peu. ¿Sóc o no sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l'escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare I marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu (Tu, tu ah)
El meu pecat, però (Tu, tu, tu ah)
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust a fer neteja impunement
I avui un escarbat, demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena
Serrat y Sabina - Dolent de Mena (Malo por Naturaleza) Lyrics
Serrat y Sabina - Dolent de Mena (Malo por Naturaleza) Lyrics
We currently do not have these lyrics.
If you would like to submit them, please use the form below.
We currently do not have these lyrics.
If you would like to submit them, please use the form below.
Sóc un home malvat, dolent de mena
Un assassí ferotge I despietat
Amb premeditació I per l'esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo (cruix, cruix)
Sota el meu peu (cruix, cruix, cruix)
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d'orfes I vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial I alhora un virtuós, un artista
Mai no m'enxamparan, no em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius
No deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix (cruix, cruix)
Provoca un benestar (cruix, cruix, cruix)
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d'haixix afgà
No el coneixia de res, era només un escarbat
Que no m'havia fet cap altre mal que un xic de fàstic
I malgrat tot això l'he deixat sec sense pietat
No tinc remordiments, he viscut un moment fantàstic
Mai no improviso, ¿com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el momento de l'escarbaticidi
A redossa de la negra nit quan
Tothom és al llit, dormint
L'enllamineixo (cruix, cruix)
Amb molletes de pa (cruix, cruix, cruix)
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas I li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire
Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu
42 de peu. ¿Sóc o no sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l'escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare I marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu (Tu, tu ah)
El meu pecat, però (Tu, tu, tu ah)
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust a fer neteja impunement
I avui un escarbat, demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena
Un assassí ferotge I despietat
Amb premeditació I per l'esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo (cruix, cruix)
Sota el meu peu (cruix, cruix, cruix)
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d'orfes I vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial I alhora un virtuós, un artista
Mai no m'enxamparan, no em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius
No deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix (cruix, cruix)
Provoca un benestar (cruix, cruix, cruix)
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d'haixix afgà
No el coneixia de res, era només un escarbat
Que no m'havia fet cap altre mal que un xic de fàstic
I malgrat tot això l'he deixat sec sense pietat
No tinc remordiments, he viscut un moment fantàstic
Mai no improviso, ¿com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el momento de l'escarbaticidi
A redossa de la negra nit quan
Tothom és al llit, dormint
L'enllamineixo (cruix, cruix)
Amb molletes de pa (cruix, cruix, cruix)
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas I li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire
Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu
42 de peu. ¿Sóc o no sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l'escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare I marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu (Tu, tu ah)
El meu pecat, però (Tu, tu, tu ah)
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust a fer neteja impunement
I avui un escarbat, demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena
Writer: JOAQUIN RAMON SABINA, JOAQUIN RAMON MARTINEZ SABINA, JUAN MANUEL SERRAT TERESA
Copyright: Lyrics © Warner Chappell Music, Inc.
Copyright: Lyrics © Warner Chappell Music, Inc.