Avi meu conta'm un conte
Que fa estona que no ho fas
És Febrer, fa fred i és vespre
I em fa ganes somiar
Jo te'n contaré nét meu
Un que fa molt que jo sé
Que mon pare ja em contava
Abans que arribés sa neu
Seu damunt ses meves cames
Que jo aguant es balancí
Mentre mirarem ses flames
Com dansen a mitjanit
Fa molts anys pujant el toro
Jefe indio aguerrit
Va colcant un cavall negre
És de raça i Menorquí
I arribat dalt sa muntanya
Els déus màgics li van dir
Sacrifica algú que estimis
O es poblat veuràs morir
I plorant cridar a sa filla
Maleint lo que ha de fer
Lluna plena dalt el toro
Filla meva és es moment
Quan sa daga es coll tocava
Enfilat dalt es penyal
Un jove cridant aturava
Es moment tan delicat
Atureu es sacrifici
Jo per ella vull morir
I davant s'agenollava
Cabells llisos es seu fill
I el cel es va nebular
Amb un llamp i un tro i perdonen
I una penya va quedar
Recordant aquella estona
Penya de s'indio
Saps molt bé lo que ha passat
Quan els déus mirant sa lluna
Aquells joves perdonà
Penya de s'indio
I ara es poble des Mercadal
Recolzat baix sa muntanya
Ja mai més t'hem d'oblidar
I dormit damunt ses cames
Es seu nét es va quedar
Somiant un conte màgic
Que el seu avi va contar
I a Menorca no recorden
Lo aquell vespre passà
Només sa penya de s'indio
Aquell jove recorda
Aquell jove recorda
Aquell jove recorda