És com si el vegi
Assegut dalt de sa cambra
Mirant tota sa feina
Que li queda per fer
Sa pell curada
D'un parell de sabates
Sa sola ben gastada
Que li va dur és forner
De totes mides
Ses formes col·locades
I aquelles dues capses
Totes plenes de claus
Tenen sa punta
Ben esmolada
Sa mà que agafa es mànec
I ell pica amb es martell
A poc a poc, fa toc toc
Fa toc toc, a poc a poc
I amb sa calor
Ell fa un tec
A poc a poc, a poc a poc
Amolla es cànter
Que bona és aigua fresca
Mirar per sa finestra
Qui passa per es carrer
I a n'es pinzell
Sa goma que sobrava
Tu feies una bolla
Perquè jugués es nét
Embolicades
A un mocador de llista
Ses dues botes llestes
Perquè se les endugués
Sempre picaves
I arranjaves sabates
Posaves quatre puntes
Tu ets l'avi es sabater
Quan descansaves
Mirant per sa barana
I feies dues bromes
A n'es qui prop passés
Sa teva dona
Ses teves quatre filles
Quan es teu fill cercaven
No hi havia qui el trobés
Però tornaves
A seure a sa banqueta
Perquè aquelles sabates
Havies de tu fer
Sempre picaves
I arranjaves sabates
Posaves quatre puntes
Tu ets l'avi es sabater