Ja fa molts d'anys retronava
Però ha arribat fins avui
Dalt es penyal de la mola
Fa repòs el 38
Endormiscat dalt ses roques
Sempre mirant a la mar
Sa soledat li recorda
Quan el feien retronar
Eren temps de guerra
No ho hem d'oblidar
Avions i metralla enmig de la mar
I aquell gran canó sentien retronar
S'illa de Menorca va haver de lluitar
Sa gent més gran d'aquesta illa
Recorden amb sa tristor
Dies passats d'agonies, de tristeses i traïció
I enferritjat dalt ses roques
Sempre dorm es vell canó
Somiant quan a Menorca
Defensant era es millor
I sa gent no oblida quan sentien trons
Tremolaven es vidres i queien es gots
Alçaven mirades des de cales fonts
Sa boca allargada escopia foc
Era el 38
Mirant el cel com l'envolta
Mira amunt un pescador
Cercant ses senyes de l'avi
Es pot veure es vell canó
I ara es silenci acompanya
Es canó del 38
Sol i llevant li regalen
Es records que ja li han fuit
Eren temps de guerra
No ho hem d'oblidar
Avions i metralla enmig de l' mar
I aquell gran canó sentien retronar
S'illa de Menorca va haver de lluitar
Era el 38