El cel és blau, els núvols pinten la
Silueta del teu rostre
Els prats són verds, l'hivern ja s'ha acabat
El temps és un miratge que obre les portes a la vanitat
Em pregunto si el culpable sóc jo o ets tu
Vaig caminant per un precipici de mentides que em delaten
Conec molt bé la sensació de perdre-ho tot en un moment
La gravetat m'enfonsa dins l'ampolla de la perdició
El desig és un pirata que ataca a traïció
No vull pensar que ignores les
Mirades les carícies que et faig quan estem sols
I vull cantar-ho en veu alta
Als 4 vents que quedi ben clar que jo
Vull estar amb tu