Quatre-cents mil trens i un únic passatger
És un llarg viatge que haurà de fer tot sol
S'emporta amb ell uns llibres de filòsofs, pensadors
Que li ensenyaran sobre la vida, la mort i l'amor
Durant el trajecte es pregunta què farà
On anirà demà si sobreviu a l'aventura del present
Mentre no repassa l'empirisme de John Locke, David Hume
René Descartes diu: <<cogito ergo sum>>
Dorm somiant una tarda vora el mar
I un horitzó, i un sol, i un plor
Colors i colors i colors i colors hi ha a l'arc de Sant Martí
Però la teva olor, el teu posat, la bellesa dels teus ulls
Feien foll d'amor aquell noiet que amb el cor sobre la mà jurava
Haver vist un diamant, una princesa, una rosa de primavera
Setmanes i mesos tancat en el passat
Cercant noves paraules i oblidant vells mots
Records d'aquells temps d'infància, de jocs de sol a sol
De guerres de mentida, i mentides de veritat
Havia desitjat molts cops fugir d'aquell racó
Creuar deserts, muntanyes, donar la volta al món
Però no, no sabia que just al seu davant
S'hi trobava el tresor més gran que et puguis imaginar
Feliç contemplant la llum del teu cor
I un sol petó és el que vol
Colors i colors i colors i colors hi ha a l'arc de Sant Martí
Però la teva olor, el teu posat, la bellesa dels teus ulls
Feien foll d'amor aquell noiet que amb el cor sobre la mà jurava
Haver vist un diamant, una princesa, una rosa de primavera