[ Featuring Gemma Humet ]
Una habitació buida t'acull mentre ets aquí
No sap ben bé que a tu
Només et cal saber
Que els teus estan bé.
Potser per això el primer que dius és com estàs?
I els teus ulls marxen cap a un lloc misteriós, però es queda aquest somriure que sempre, sempre ens acompanyarà
Per recordar què és important
Mirant les fotografies, les que no et volies fer
I trobant, a poc a poc, allò que es queda
Per saber ser agraït i saber-se alegrar de
L'alegria dels altres
I estar preparat per tot menys pel dia a dia
I recordant les paraules
Que sortien entre unes dents que ja no hi són
Que no som conscients de la vida que has tingut
Perquè nosaltres puguem tenir la que tenim
Que com més grans ens fem més entenem
El que volies dir quan parlaves de nosaltres
I quan deies que hi ha massa problemes
Que s'arreglen només amb diners
Mirant les fotografies, les que no et volies fer
I trobant a poc a poc allò que es queda
Per saber ser agraït i saber-se alegrar de
L'alegria dels altres
I estar preparat per tot menys pel dia a dia
