L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperavem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? si no podem desfer-nos-en, mai no podrem caminar!. Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar! segur que tomba, tomba, tomba. Ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però fa molt temps ja! Les mans se'm van escorxant i quant la força se me'n va ella és més amplia i més gran. Ben cert sè que està podrida però es que, Siset, pesa tant! que a cops la força m'oblida. Tornam a dir el teu cant: Si estirem tots ... L'avi Siset ja no diu res: mal vent que se l'emportà, ell qui sap a quin indret. I jo sota el portal. I mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar ...