Cada dia pens, amb aquells amics que un dia vaig tenir jo els vaig estimar, i quan els record, tenc ganes de plorar. I amb llàgrimes als ulls escric, una cançó per recordar aquells dies que mai no tornaran Què va passar? es temps tot ho ha canviat Què va passar? amb sa nostra amistat? Di'm que va passar, Oh di'm que va passar es temps tot ho ha canviat I quan estiguis dins es fang, quan estiguis dins es fang ningú no et treurà ningú no et treurà Anàvem d'excursions, i cantàvem cansons i erem molts I ara on sou tots? On sou, on sou tots? Estàvem tots plegats i no teniem por de llenegar Donem sa mà i vine amb jo a somiar que mos tornam trobar a la mar, i tornam a cantar aquella cançó d'uns joves que d'amor feren il·lusió I ara deven ser advocats, qualquns milionaris i altres uns pringats, Quan siguis més gran te'n recordaràs del que vaig posar en aquesta cançó I ara esteim tots anegats, i ara esteim tots separats, però encara ens enrecordam... d'aquells amics.