Tot allò que passà ahir se n'ha anat amb s'aire sa lluna pàl·lida no brilla ses estrelles no gaire i és que intent no recordar perquè només pretenc refer es meu camí fou tot just com un riu que no trobà on desembocar no acabà d'arribar enyor tant aquells anys i aquells instants sa vida me passa i jo no te vull estimar més jo te coneixia i ara me deman, me deman \"qui ets?\" i aquells pensaments me volen torturar i jo no sé com els hi he d'escapar, o no! I sospit que aquells dies foren en va i no van deixar més que records i entrenyors i qui sap... si alguna llàgrima viva i mil imatges i un cos nu, me manca coratge per poder dur aquest mal viure sense tu... nimfa de l'amor que em vas embruixar com una ondina enmig de la mar es teu veri es nodreix des sol que ens despertava a trenc de l'alba malva que creix en es meu jardí per a tu tan baladí flors que es van emmusteint descansa ja sa meva ànima mansa oblida fins demà... sa vida me passa i jo no vull estimar més jo coneixia i ara me deman, me deman \"qui ets?\" i aquells pensaments me volen torturar i jo no sé com els hi he d'escapar, o no! I sospit que aquells dies foren en va i no van deixar més que records i entrenyors i qui sap... si alguna llàgrima viva i mil imatges i un cos nu, me manca coratge per poder dur aquest mal viure sense tu...