Tant s'incrementa com més va cremant
La força de buscar allò que s'oculta,
Tant més veurà clarors el pensament
Com més gosi mirar en l'obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
La lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
Si visc perdent-me, sempre enamorat.
El mar és ple però jo em passo els dies
Omplint-lo de mirades
Tant s'incrementa com més va cremant
La força de buscar allò que s'oculta,
La lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
Si visc perdent-me, sempre enamorat.