Primavera confinada, comencem de nou,
Un altre món ens engoleix.
Que no pot ser, que ja està bé,
Que ens hem begut el pou!
Jo també, ni més ni menys,
Senzillament perfecte,
Si ho entens serà millor,
Que cadascú a la seva manera.
Quina dolça bogeria,
Compartir aquests moments,
Quin honor haver estat al teu costat,
Tot aquest temps aquí tancats.
Tornarà a caure de l'arbre
Una flor que indica que l'estiu ens diu adéu,
I com si res, te n'aniràs, sense fer soroll.
Clarament no m'esperava
Cap altre final millor,
Quin honor haver estat al teu costat,
Tot aquest temps aquí tancats.
Aquí tancats, tot aquest temps!
Demà és dimecres i, dijous, Sant Jordi,
I cada dia plou.
La rosa no ha arribat, el llibre tampoc.