Lavanda - Desmemoriat Lyrics

Si la realitat és el que em sembla,
No vull saber que és lo real.
Probablement despertaria l'inconscient,
I ara estic bé, realment bé,
Sóc com un llibre sense pròleg.
De sobte hi ets.

Indomable n'és la descripció,
En un rugir de la passió,
Tancant els ulls, i fent-me fort,
A Sant Gervasi, vora el mar,
No passa el temps i t'acostumes
A ser un full en blanc.

Una miradeta que intueix les formes,
Una miradeta que no té cap por de res.
I res és el que em sembla.

Ceguera voluntària, records penjats.
Que la veritat no fa per mi,
Posem literatura al vers,
Comprèn el temps que estem de pas,
De sobte ho sents,
Obres la caixa dels teus secrets.

Potser aquell país que cap turista
Ha tornat mai, serà el darrer
Sospir de boig, que ara mateix
No em treu la son, ja m'està bé,
Que som com som, i, tard o d'hora,
Ens farem pols.

Una miradeta que intueix les formes,
Una miradeta que no té cap por de res.
I res és el que em sembla.

Tres cops a la fusta, detalls florals,
Quin costum tan formal.
Un diari escrit, una consulta i el testament per signar.
Una vida rica i plena, un record de la infantesa.

Una miradeta que intueix les formes,
Una miradeta que no té cap por de res.
I res és el que em sembla.