Totes les portes semblaven tancades
Totes les nostres paraules s'extingien en la nit
I vam plorar la tragèdia
Vam lamentar l'estratègia
I vam plorar fins que ens vam avorrir
Que no som víctimes de cap malefici
Ni la nostra feblesa és la marca del destí
S'obrí la veda dels somnis
Sobre la pols i la cendra
Hem dibuixat el camí a seguir
De les remors i de les veus més intenses
Del nostre ullal de respostes que no para de fluir
S'obrí la veda somnis
Sobre la pols i la cendra
Hem dibuixat el camí a seguir
Vull dir-te a l'orella, dóna'm la mà
Vull dir-te a l'orella, dóna'm la mà
Hem decidit que sí
Que ens movem en xarxa
Posa't en marxa
Vull dir-te a l'orella, dóna'm la mà
Lluny de la vall de la pena
Lluny de la vall de la pena
Lluny de la vall, de la vall, de la vall, de la vall de la falsa pena
Si ampliem les mires
I afinem les rimes
No hi haurà barrera que ens puga parar
Ja hem dibuixat
15.000 camins a seguir
Ja no li queda tinta
Ni al bolígraf ni a mi
Però ja veus
Si hem observat
15.000 camins a seguir
Queden esperances
Caminem el camí
Lluny de la vall de la pena
Lluny, lluny de la vall de la pena
Lluny de la vall, de la vall, de la vall, de la vall de la falsa pena
Si ampliem les mires
Callarà la por
Moren els fantasmes
I les nits són de caramel
Vull dir-te a l'orella, dóna'm la mà
Vull dir-te a l'orella, dóna'm la mà
Hem decidit que sí
Que ens movem en xarxa
Posa't en marxa
Vull dir-te a l'orella, dóna'm la mà