Primer era el clavell
Del seu anhel de ser embruixada
Desprès de la destral
Vingué la forca i la gebrada
Després era un volcà
I el monstre que ens alimentava
Ferit va desplomar
Alimentant el riu de lava
Va arribar la primavera
I amb ella un estiu encès
Era nova la bandera
Però vell era el seu reflex
Més tard ja no era ella
I es va penjar la seva mare
I el dol va ser molt llarg
Dut en secret a dins de casa
I el mal que és capriciós
Es va quedar amb la seva cara
I el cos incinerat dut
En secret a dins de casa
Va arribar la primavera
I amb ella un estiu encès
Era nova la bandera
Però vell era el seu reflex