Eduard Boada - Qui ho havia de dir Lyrics

Uns ulls que van aclucant-se un conte de nit
Que crida la son
I que fa fora els fantasmes d'aquesta por
Que es fon per moments

Un somni dolç que t'estira omplint de colors
El que fins ara era fosc
I que et convida a fer un viatge a bord d'un vaixell
Rumb a la pau i el repòs

Mils d'ocells dansen sobre el teu cap
Cantant cançons
Tu els ajudes i cantes amb ells
Mentre t'enlaires entre núvols de cotó
I al teu costat

Acosto els braços a terra i estiro una flor
Que té la olor del record
Només del que no s'esborra i queda impregnat
I que duré sempre al cor
I ric perquè et veig somriure i calma el dolor
I a la vegada dels ulls
Sento que unes gotes cauen i sembla que plou
Qui ho havia de dir...

I amb la mirada perduda veus l'horitzó
Cap on caminarem junts
No és tan difícil com sembla, viure és així
I l'aventura és aquí

T'agafes fort als meus braços i contra el vent
Només podem avançar
De tant en tant mirar enrere per recordar
Cada moment del camí
Qui ho havia de dir,
Viure és així