Amollant es llast, ses s'empentes me fan caminar
Dins boira tot s'entén millor, però perd es nord
On és? Que és d'ell? Que m'emmetzines només xerrar, cremes perspectiva
Edificis de paper, res perdura, res és bo de fer
Quan cauen sense pes quan plou, sense cap renou, sumant adéus
Que no endevines com fer més mal
No trobes ferides
Com vols que et digui qui sóc, si no m'he vist mai d'aprop
Em veus? Crida més fort! Aquí sa llum no ens vol
Com vols que et digui on sóc? Si no sé sortir d'enlloc
Em vols? Ni pols tendràs, aquí sa boira en clou
Tornaràs amb es cap ben baldat de cercar, ben quebrat, difuminat, per dins blau