Anna Ferrer - Na Roseta Lyrics

Per Cotaina vaig passar:
Figueral a cada banda
Hi havia pomes en randa
I vi blanc per refrescar.
De Cotaina vaig partir
Amb una fosca resolta
Pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta".
No sé si ho feien a posta,
O per dar-em més tristor...
Uns me deien que era morta
Altres, que estava millor.
A ca seua vaig anar
Demanant na Rosa nostra
Això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà".
Mentre pujava s'escala,
La pujava jo tot sol,
Ella es tapava la cara
Amb sa colga d'es llençol.
"Roseta, vos faig por,
Que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tens ets un clau
Que travessa es meu cor".
Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no,
Que es meu mal ja va augmentant".
Quan s'havia de morir,
S'enamorat hi era a prop.
Li va regalar una flor,
Que just era un serafí.
Quan la duien a enterrar,
Quatre joves la portaven
Tots quatre la festejaven.
Era cosa de plorar.
A l'endemà, de matí,
Va sortir de casa seua
I només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua".