Porten anys bufant la meva caseta de palla, Potser quan ella marxi, allà la tombaran
No tinc pressa però se que ràpid tot s'acaba
Com els "t'estimo" després de la migdiada
La iaia em diu que estic més bonic quan somric
La iaia em diu que guapu que ets quan em cantes
La única a qui li regalo el meu somriure
La única persona que es mereix tot el meu viure
Per variar, penso en mi una altra vegada
I per variar surt malament com pensava
Porto la motxilla plena, però encara poso més pedres a sobre
Se'm comencen a trencar les ases
Se que no duraran molt més
Obrir la galeria i plorar, entrar a casa
Dinar sol encara que hi siguin els pares a taula
Et miro als ulls i els desitjo tornar a veure però al públic, al backstage i a l'hotel, tot la mateixa nit
A una ciutat remota, ballar beure i disfrutar, ara l'únic que puc fer es deixar-te aquesta nota
No em queden piles a l'esquena
M'ofego en cables i en pena
Dono els meus perdons
Sabent que ja, de res serveixen
I se que pujaré, no pararé
Fins veure els meus tranquils sense preocupació per diners
Que això no falti, que amor no falti
I tant de bó estiguessis al meu costat abans d'arribar
Vull que vegis el que aquests mals m'han impulsat
Que escoltis els temes que m'has inspirat
Però potser ja serà massa tard